ù

ù ‎(minúscula, majúscula Ù)

1. Lletra u amb accent greu.

Alfabet francès: a A, b B, c C, d D, e E, f F, g G, h H, i I, j J, k K, l L, m M, n N, o O, p P, q Q, r R, s S, t T, u U, v V, w W, x X, y Y, z Z
lletres modificades: à À, â Â, æ Æ, ç Ç, è È, é É, ê Ê, ë Ë, î Î, ï Ï, ô Ô, œ Œ, ù Ù, û Û, ü Ü, ÿ Ÿ

Només s’usa com a accent diacrític en où per diferenciar de ou. Tot i aquest ús únic, està inclosa en els teclats francesos.

ù ‎(minúscula, majúscula Ù)

1. Lletra u amb accent greu.

Alfabet italià: a A, b B, c C, d D, e E, f F, g G, h H, i I, l L, m M, n N, o O, p P, q Q, r R, s S, t T, u U, v V, z Z
lletres modificades: à À, è È, é É, ì Ì, ò Ò, ù Ù, estrangerismes: j J, k K, w W, x X, y Y

S’usa en certs monosíl·labs i en polisíl·labs oxítons. En obres didàctiques es pot usar per indicar l’accent en síl·laba plana o esdrúixola.