xoriguer

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ʃu.ɾiˈɣe/ⓘ
	balear /ʃo.ɾiˈɣe/, /ʃu.ɾiˈɣe/
Occidental:	nord-occidental /t͡ʃo.ɾiˈɣe/, valencià /t͡ʃo.ɾiˈɣeɾ/

• Rimes: -e(ɾ)
• Etimologia: Del llatí soricarius, de sorex ‎(«ratolí»), perquè l'ocell en caça, segle XV.

xoriguer m. ‎(plural xoriguers)

1. (ocells) Ocell de la família dels falcònids (Falco tinnunculus), de color marronós, que s'alimenta de petits mamífers i insectes grossos.
2. (peixos) Peix de la família dels perciformes (Dactylopterus volitans).

• [2] ase, dimoni, juliola voladora, marmota, oreneta, oreneta de mar, oroneta, peix volador, roncador, verat volador, volador, xoric, xoric volador
• [2] (arcaismes, localismes) barat volador, golondrina, soliguer, soriguer, xorich, xòrig, xuric, xurigué, xuriguer

• peixos > dactiloptèrids

• Síl·labes: xo·ri·guer (3)

• Obres de referència: DIEC
• xoriguer. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia.