visa

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈbi.zə/, balear /ˈvi.zə/
Occidental:	nord-occidental /ˈbi.za/
	valencià /ˈvi.za/, /ˈbi.za/

• Rimes: -iza

visa

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de visar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb visar.

• Síl·labes: vi·sa (2)
• Anagrames: avis, avís, savi, viàs

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ˈbi.sa/

Americà: alt /ˈbi.s(a)/, baix /ˈbi.sa/

• Rimes: -isa
• Etimologia: Del francès visa.

visa f. ‎(plural visas)

1. (Amèrica) visat

• visado

visa

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb visar
2. segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb visar

• [2]: (voseo) visá

• Síl·labes: vi·sa (2)
• Anagrames: vais, vías

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre visa