vint-i-vuitè

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bin.ti.bujˈtɛ/, balear /vin.ti.vujˈtə/
Occidental:	/bin.ti.bujˈte/

• Rimes: -ɛ
• Etimologia: Derivat de vint-i-vuit amb el sufix -è.

vint-i-vuitè m. ‎(femení vint-i-vuitena, plural masculí vint-i-vuitens, plural femení vint-i-vuitenes)

1. (ordinal) Que en l'ordre d'una sèrie ocupa la posició vint-i-vuit.
2. (partitiu) De les parts d'un tot dividit vint-i-vuit parts iguals.

• Se solen utilitzar xifres romanes amb valor d'ordinal darrere de noms propis i de segles, i davant d'esdeveniments periòdics.
• L'ordinal normalment va davant del substantiu. Quan es posposa, i darrere de noms propis a partir de l'onze, es pot substituir pel cardinal masculí.

• vint-i-huité, en valencià

vint-i-vuitè m. ‎(plural vint-i-vuitens)

1. Una de les vint-i-vuit parts iguals en que es divideix un tot

   un vint-i-vuitè es representa 1/28

• Síl·labes: vint·i·vui·tè (4)