venda

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (vendre)

Oriental:	central /ˈbɛn.də/
	balear /ˈvən.də/, /ˈvɛn.də/
Occidental:	nord-occidental /ˈben.da/
	valencià /ˈven.da/, /ˈben.da/

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (vénda)

Oriental:	central /ˈben.də/, balear /ˈven.də/
Occidental:	nord-occidental /ˈben.da/
	valencià /ˈven.da/, /ˈben.da/

• Rimes: -enda
• Etimologia: [1] Del llatí vēndĭta, participi de vendere, segle XIII.

venda f. ‎(plural vendes)

1. Acció i resultat de vendre, traspàs d'una propietat a una altra persona a canvi de diners.

• Castellà: venda ‎(«bena»)

venda f. ‎(plural vendes)

1. (ortografia del 2016) Forma alternativa de vénda.

• Síl·labes: ven·da (2)
• Anagrames: advén, daven

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈben.da/, meridional \ˈbeŋ.da\

Americà: alt /ˈben.da/, baix \ˈbeŋ.da\, austral /ˈben.da/

• Rimes: -enda
• Etimologia: Del germànic *bĭnda.

venda f. ‎(plural vendas)

1. bena

venda

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb vendar
2. segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb vendar

• [2]: (voseo) vendá

venda

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present de subjuntiu del verb vender
2. tercera persona del singular (él, ella, usted) de l'imperatiu del verb vender

• Síl·labes: ven·da (2)
• Anagrames: advén, nevad, vedan

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre venda