vaccinar

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bək.siˈna/, balear /vək.siˈna/
Occidental:	nord-occidental /bak.siˈna/
	valencià /vak.siˈnaɾ/, /bak.siˈna/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: vaccinà
• Etimologia: De vaccí i la desinència -ar, segle XX.

vaccinar trans.

1. Administrar un vaccí per a provocar immunitat contra determinades infeccions.

   «El seu fill, en Bernat, és un nen de nou anys que té problemes respiratoris molt greus i no ha pogut sortir al carrer durant tot aquest temps per les conseqüències que podria tenir una infecció per coronavirus en el seu cas. Els seus pares denuncien, a més, que no ha estat possible de vaccinar-lo fins fa pocs dies i demanen ajuda a les administracions perquè tinguin en compte l’especificitat del seu cas en diversos àmbits, a més de tot allò que té a veure amb la covid.» (Clara Ardévol Mallol, Dos anys tancats a casa esperant la vaccinació del seu fill: “Ens sentim abandonats”, VilaWeb, gen. 2022)

Paradigmes de flexió: vaccino, vaccina, vaccinem

• vacunar (castellanisme)

• revaccinar
• vaccinació
• vaccinador

• Síl·labes: vac·ci·nar (3)

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB