vuit

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈbujt/ⓘ, balear /ˈvujt/
Occidental:	nord-occidental /ˈbujt/
	valencià /ˈvujt/, /ˈbujt/

• Rimes: -ujt
• Homòfon: buit
• Etimologia: Del llatí octō, segle XIV. L’evolució és discutida, o bé de huit per inflexió i amb una consonant protètica, o bé per diftongació /ˈɔjto/ > /ˈwɔjt/ > /ˈwujt/ que hauria resultat tant en /ˈvujt/ com en /ˈwit/. En qualsevol cas és paral·lel als doblets (a)vui i hui.^[1]

vuit inv.

1. (cardinal) Set més un.

   Té vuit anys.

2. (valor ordinal) Vuitè, vuitena.

   La pàgina vuit

   El dia vuit de maig

• huit (valencià)

• divuit (18), vuitanta (80), vint-i-vuit (28), trenta-vuit (38), ... noranta-vuit (98), vuit-cents (800).

• d'avui en vuit: d'aquí a una setmana.

vuit m. ‎(plural vuits)

1. Xifra i nombre 8.

vuit f. pl.

1. Vuitena hora.

   Són les vuit del matí.

• Síl·labes: 1

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot