tosca

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈtos.kə/, occidental /ˈtos.ka/
• Rimes: -oska
• Etimologia: De tosc.

tosca f. ‎(plural tosques)

1. Substància calcària que resta adherida per dipòsit provocat per la duresa de l'aigua.
2. Substància calcària incrustada en l’esmalt de les dents.
3. Escorça externa i seca del suro.
4. pedra tosca

• (de l’aigua) carrall, turo
• (de les dents) carrall
• (del suro) clova

• toscar, toscós, tosquejar, tosquera

tosca f. ‎(plural tosques)

1. Forma femenina de tosc.

tosca

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de toscar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb toscar.

• Síl·labes: tos·ca (2)
• Anagrames: acost ^(alfagrama), casot, costa, Costa, oscat, tacos, tasco, tascó, tocàs

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈtos.ka/, meridional /ˈtoh.ka/

Americà: alt /ˈtos.k(a)/, baix /ˈtoh.ka/

• Rimes: -oska

tosca f. ‎(plural toscas)

1. forma femenina de tosco

• Síl·labes: tos·ca (2)
• Anagrames: actos, casto, catos, costa, costá, cotas, cotas, tacos, tasco, tascó, tocas, tocás