tar

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈtar/
• Rimes: -aɾ
• Etimologia: Del persa تار ‎(ţār).

tar m. ‎(plural tars)

1. Instrument cordòfon pinçat de la família dels llaüts, que fa uns 40 cm de llargada i uns 8 cm d'amplada, constituït per una caixa de ressonància de fusta en forma de vuit o arrodonida, amb la taula harmònica de pell, amb el mànec llarg, trasts mòbils, claviller i de dues a cinc cordes metàl·liques que es toquen amb un plectre.

És un instrument persa.

tar

1. (balear, alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de tarar.

• Anagrames: art ^(alfagrama), rat ^(revers), Rat ^(revers)

• Article corresponent a la Viquipèdia
• tar. Terminologia dels instruments musicals. Informació cedida per TERMCAT.

• Pronúncia: /tɑː/ àudio (EUA) ^ⓘ

tar ‎(plural tars)

1. quitrà
2. (música) tar

• tar. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈtaɾ/
• Rimes: -aɾ

tar m.

1. tar

tar m. ‎(plural tars)

1. tar

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /daɾ/, /taɾ/

tar • ‎()

1. Formant d’antropònims bimembres

• taŕ ‎()

• beleśtar ‎()
• ultitar ‎()