tango

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈtaŋ.gu/, occidental /ˈtaŋ.go/
• Etimologia: Del castellà tango.

tango m. ‎(plural tangos)

1. Dansa argentina que es balla en parella formada per home i dona, molt junts l'un de l'altre.

• Síl·labes: tan·go (2)
• Anagrames: tonga, Tonga

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: \ˈtaŋ.ɡo\
• Rimes: -anɡo
• Etimologia: De l'italià tango, de tangere ‎(«tocar»), perquè és un ball de contacte; o segons altres, d'origen africà amb el significat «rotllana o espai per ballar».^[1]

tango m. ‎(plural tangos)

1. tango

• Síl·labes: tan·go (2)

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈtaŋ.ɡoː/

tangō ‎(1a present^?), tangis ‎(2a present), tangere ‎(infinitiu), tetigī ‎(perfet), tāctum ‎(supí)

1. tocar, jo toco

• attingō
• contingō
• obtingō
• pertingō