tuit

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈtwit/^ⓘ, /ˈtujt/, occidental /ˈtwit/
• Rimes: -it
• Etimologia: Nom: del castellà tuit, sense adaptació del diftong creixent, de l'anglès tweet, segle XXI.
• Etimologia: Interjecció: onomatopeic.

tuit m. ‎(plural tuits)

1. (castellanisme, xarxes socials) Missatge curt publicat en el servei Twitter.

• Sovint pronunciat com *tuït o tweet, però no s’usa amb grafia adaptada a diftong creixent que en català no té paral·lels.

• tweet (no adaptat), piulet (figurat), piulada (figurat)

• tuitar, tuitaire, retuitar

tuit

1. (penedesenc) Onomatopeia del crit d’un xot.

tuit

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de tuitar.

• Síl·labes: 1

• Obres de referència: DNV, Termcat
• Marrugat Cuyàs, Ramon. «El parlar del Penedès i Torredembarra». Recull de treballs, 2014, Núm. 15, p. 311-46 [Consulta: 23-04-2020].

• Etimologia: De l'occità antic tuit, del llatí vulgar *tūcti, de *tōtti, de totus.

tuit inv.

1. tots, tothom

   «Ab la present pública crida notiffiquen e notifficar fan a tuit les damunt dites coses, per ço que per algú o alguns no pusque ésser ignorància allegada.» (Diplomatari de la Unió del regne de València, 1347)

• aistots

• Obres de referència: DCVB, Faraudo, CIVAL

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /tu.it/
• Etimologia: De l'anglès tweet.

tuit

1. tweet, tuit

• txio

• Entrada «tuit» a l’Elhuyar Hiztegia.

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional \ˈtwið\, meridional \ˈtwi(ð)\

Americà: alt /ˈtwid/, baix \ˈtwið\, austral /ˈtwid/

• Rimes: -id
• Etimologia: De l'anglès tweet.

tuit m. ‎(plural tuits)

1. (xarxes socials) tweet, piulada

• Síl·labes: 1

• Etimologia: Del llatí *tōtti, del clàssic totus.

tuit

1. tot