rera

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈre.ɾə/, occidental /ˈre.ɾa/
• Rimes: -eɾa

rera

1. (obsolet) Forma alternativa de rere.

• Va ser normatiu des del Diccionari ortogràfic de Fabra (1917) fins al Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC1, 1995), incloent-hi els compostos arrera, darrera, endarrera, enrera, reracor, reraguarda, rerassaga, reravera.

• Síl·labes: re·ra (2)
• Anagrames: arre, erra, Erra, errà

• Obres de referència: DCVB
• Diccionari ortogràfic, P. Fabra, Institut d’Estudis Catalans, 1917