rasca

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈras.kə/, occidental /ˈras.ka/
• Rimes: -aska
• Etimologia: De rascar.

rasca f. ‎(plural rasques)

1. Eina de picapedrer que serveix per allisar.
2. (col·loquial) gelor

   «I et deixo aquí sobre un cobrellit perquè ara no però després fot rasca, ja veuràs.» (Els Amics de les Arts, Jean-Luc)

3. (felanitxer) rebentat

rasca

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de rascar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb rascar.

• Síl·labes: ras·ca (2)
• Anagrames: arcàs, casar, sacar, sacra

• Obres de referència: GDLC, Optimot, ésAdir

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈras.ka/, meridional /ˈrah.ka/

Americà: alt /ˈras.k(a)/, baix /ˈrah.ka/

• Rimes: -aska
• Etimologia: De rascar.

rasca f. ‎(plural rascas)

1. (col·loquial) gelor
2. (col·loquial, Veneçuela) borratxera, embriaguesa

• [1] frío
• [2] borrachera, embriaguez, pedo

rasca

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb rascar
2. segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb rascar

• [2]: (voseo) rascá

• Síl·labes: ras·ca (2)
• Anagrames: arcas, arcás, áscar, caras, casar, crasa, sacar, sacra

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre rasca