premi

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (nom) /ˈpɾɛ.mi/

Informal: /ˈpɾɛ.mit/

• Rimes: -ɛmi

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (verb) /ˈpɾe.mi/
• Rimes: -emi
• Etimologia: Del llatí praemium, segle XIV.

premi m. ‎(plural premis)

1. Recompensa que es concedeix com a reconeixement d'una conducta i que aplicat sistemàticament incrementa la probabilitat de la seva repetició.

premi

1. (septentrional) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de prémer.
2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb prémer.
3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb prémer.
4. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb prémer.

• [1] premo, prem
• [2,4] prema
• [3] prema, premo

• Síl·labes: pre·mi (2)
• Anagrames: empri, emprí, imper, perim, pirem

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB
• premi. Diccionari d'educació. Informació cedida per TERMCAT.

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈpre.mi/

premi ‎(present premas, passat premis, futur premos, condicional premus, volitiu premu)

1. prémer
2. premsar
3. oprimir
4. aclaparar

Conjugació de premi present passat futur singular plural singular plural singular plural indicatiu premas premis premos participi actiu adjectival premanta premantaj preminta premintaj premonta premontaj acus. premantan premantajn premintan premintajn premontan premontajn participi passiu adjectival premata premataj premita premitaj premota premotaj acus. prematan prematajn premitan premitajn premotan premotajn participi actiu nominal premanto premantoj preminto premintoj premonto premontoj acus. premanton premantojn preminton premintojn premonton premontojn participi passiu nominal premato prematoj premito premitoj premoto premotoj acus. prematon prematojn premiton premitojn premoton premotojn participi actiu adverbial premante preminte premonte participi passiu adverbial premate premite premote infinitiu premi volitiu premu condicional premus