plangueres

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /pɫəŋˈɡe.ɾəs/, occidental /pɫaŋˈɡe.ɾes/
• Rimes: -eɾes

plangueres

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de plànyer.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb plànyer.

• [1] planyeres
• [2] planyessis, planguesses, planguessis

• Síl·labes: plan·gue·res (3)
• Anagrama: esplugaren