parar

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/pəˈɾa/
Occidental:	nord-occidental /paˈɾa/
	valencià /paˈɾaɾ/, /paˈɾa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: parà
• Etimologia: Del llatí parāre, segle XIII.

parar trans., pron., intr. ‎(pronominal parar-se)

1. Aturar una cosa perquè no avanci.
2. Preparar una cosa per al seu funcionament o servei.

   Parar taula per dinar.

3. Ser el perseguidor en determinats jocs.

Paradigmes de flexió: paro, para, parem

• acabar, aturar, cessar, contenir, detenir, deturar, enllestir, immobilitzar, refrenar, retenir
• aguantar, endurar, patir, resistir, suportar, tolerar
• cessar, deixar, renunciar
• dreçar, muntar, preparar

• (preparar una cosa) desparar

• tocar i parar
• romandre parat
• quedar-se parat = admirar-se

• parany, parada

• Síl·labes: pa·rar (2)
• Anagrames: arpar, arrap, parra, Parra, rapar

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: parar

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /paˈɾaɾ/

Americà: alt /p(a)ˈɾaɾ/, baix /paˈɾaɾ/

• Rimes: -aɾ
• Etimologia: Del llatí parāre.

parar trans. ‎(present paro, passat paré, futur pararé)

1. aturar

   Esta vez el portero paró la pelota con las dos manos.

   Aquesta vegada el porter ha aturat la pilota amb totes dues mans.

2. parar

   Cantaré una canción señalando con el dedo y cuando acabe sabremos quién para.

   Cantaré una cançó assenyalant amb el dit i quan acabi sabrem qui la para.

3. estar

   No sabíamos dónde paraba ese lugar.

   No sabíem per on parava aquell lloc.

• detener

• Síl·labes: pa·rar (2)