puig

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈput͡ʃ/
• Rimes: -utʃ
• Homòfon: puix
• Etimologia: Del del llatí podium, segle XIV, doblet de podi i pòdium.

puig m. ‎(plural puigs)

1. Elevació del terreny, que destaca visualment fins i tot entre muntanyes.

• cim, muntanya, turó, tossal

• pujol

Es pot trobar formant part de topònims en llocs de parla catalana, escrit separat si és un cim, escrit junt si és un municipi, ex.: Puig Major (a Mallorca), Puig de l'Horta (a València), Puig Moltó, Puigdelfí, Puigcerdà (a Catalunya).

puig

1. (balear, alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de pujar.

• Síl·labes: 1
• Anagrames: guip, pugi, pugí

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

puig

1. primera persona singular (io, yo, jo) del present d'indicatiu de pujar
2. primera persona singular (io, yo, jo) del present de subjuntiu de pujar
3. tercera persona singular (él, eyl, ell) del present de subjuntiu de pujar
4. tercera persona singular (él, eyl, ell) de l'imperatiu de pujar