jaqueta

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ʒəˈkɛ.tə/
	balear /ʒəˈkə.tə/, /ʒəˈkɛ.tə/
Occidental:	/d͡ʒaˈke.ta/

• Rimes: -ɛta
• Etimologia: Del francès jaquette ‎(«mena de capa o bata ajustada molt popular entre els camperols francesos de l'edat mitjana»), segle XV, diminutiu de jaque ‎(«jaca, gec»), del nom propi Jacques ‎(«Jaume»), sobrenom per a referir-se als camperols francesos de la revolta del 1358, perquè Jacques era el seu sant patró i un nom molt comú.

jaqueta f. ‎(plural jaquetes)

1. Peça de vestir amb mànigues que cobreix el tronc i oberta de davant.
2. (valencià, Aragó) americana

• Síl·labes: ja·que·ta (3)

• Obres de referència: DIEC, GDLC

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /xaˈke.ta/, meridional /haˈke.ta/

Americà: alt /x(a)ˈke.ta/, baix /haˈke.ta/, austral /xaˈke.ta/

• Rimes: -eta

jaqueta f. ‎(plural jaquetas)

1. (peixos) mussola vera

• Síl·labes: ja·que·ta (3)

• jaqueta. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia.