intendo

intendo

1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de intendere

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ɪnˈtɛn.doː/
• Etimologia: Del prefix in- i tendō

intendō ‎(1a present^?), intendis ‎(2a present), intendere ‎(infinitiu), intendī ‎(perfet), intentum ‎(supí)

1. estendre, jo estenc, allargar, tensar

   Ex.: arcum intendere (traducció:«tensar un arc»)

   Ex.: primam syllabam intendere (traducció:«allargar la primera síl·laba»)

2. girar l'atenció vers, centrar-se en, interessar-se per

   Ex.: intendi animo in... (traducció:«estar atent a...»)

3. augmentar, jo augmento

   Ex.: intendentibus se tenebris (traducció:«augmentava la foscor»)