hitita

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /iˈti.tə/, occidental /iˈti.ta/
• Rimes: -ita
• Etimologia: De l’anglès Hittite, adoptat en la Bíblia de Ginebra (1560) com a traducció de l’hebreu bíblic חִתִּי ‎(ḥittī, «descendents d’Het»), de l’accadi i l’hitita ẖatti. En la Bíblia Vulgata el mateix terme hebreu es traduïa en llatí Hethaeus ‎(«heteus»), a partir del grec bíblic Χετταίος ‎(Khettaíos). A principi del segle XX es van relacionar unes restes arqueològiques d’Anatòlia amb el poble bíblic consolidant-se la denominació d’hitita de les bíblies protestants. Probablement la Bíblia es refereix a dos pobles diferents. Els hitites d’Anatòlia anomenaven la seva llengua nesili ‎(literalment «la llengua de Nesa») i la seva relació amb el poble bíblic és poc clara.

hitita m. f. ‎(plural hitites)

1. Individu d’un poble que establí un imperi a Anatòlia en el II mil·lenni aC.
2. Individu d’un clan de Canaan, descendents del bíblic Het.
3. (masculí invariable) Llengua indoeuropea extinta del grup anatòlic pròpia del poble hitita.

• hittita (grafia obsoleta)

• (descendents d’Het) heteu

hitita inv. ‎(plural hitites)

1. Relatiu al poble hitita o a la seva llengua.

• Síl·labes: hi·ti·ta (3)

• Entrades en hitita al Viccionari en català
• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC

hitita anim.

1. hittita (individu, poble)

Nom comú animat -a orgànica Cas Indefinit Singular Plural Absolutiu hitita hitita hititak Ergatiu hititak hititak hititek Datiu hititari hititari hititei Genitiu hititaren hititaren hititen Comitatiu hititarekin hititarekin hititekin Benefactiu hititarentzat hititarentzat hititentzat Instrumental hititaz hititaz hititez Partitiu hititarik - - Prolatiu hititatzat - - Causal hititarengatik hititarengatik hititengatik Locatius Inessiu hititarengan hititarengan hititengan Ablatiu hititarengandik hititarengandik hititengandik Al·latiu hititarengana hititarengana hititengana Terminatiu hititarenganaino hititarenganaino hititenganaino Al·l. direcional hititarenganantz hititarenganantz hititenganantz Gen. locatiu hititarenganako hititarenganako hititenganako

hitita

1. hittita

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /iˈti.ta/

Americà: alt /iˈti.t(a)/, baix /iˈti.ta/

• Rimes: -ita

hitita m. f. ‎(plural hititas)

1. hittita

hitita inv. ‎(plural hititas)

1. hittita

• Síl·labes: hi·ti·ta (3)