gris

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈɡɾis/^ⓘ
• Rimes: -is
• Etimologia: [1] Del fràncic *grīs, segle XI.
• Etimologia: [2] De griso, singular analògic de grisos, per l’expressió dies grisos.

gris m. ‎(femení grisa, plural masculí grisos, plural femení grises)

1. Color entre el negre i el blanc, el to propi de la cendra o el ciment.

   #808080

2. Gens notable.

• agrisar
• grisalla
• grisejar
• grisenc, grisós
• grisor

• tenir una vida grisa: avorrida, típica.
• ser una persona grisa: no destacar en res.
• ni blanc ni negre, sinó gris: voler matisar alguna cosa, busca el terme mitjà.

gris m. ‎(plural grisos)

1. Aire amb fred viu.

• griso, taro

• Anagrama: girs ^(alfagrama)

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈɡɾis/, meridional /ˈɡɾih/

Americà: alt /ˈɡɾis/, baix /ˈɡɾih/, austral /ˈɡɾis/

• Rimes: -is

gris inv. ‎(plural grises)

1. gris, grisa

• Pronúncia: /ˈɡʁi/ àudio (FR) ^ⓘ

gris m. ‎(femení grise, plural masculí gris, plural femení grises)

1. gris, grisos