gos

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈɡos/^ⓘ
• Rimes: -os
• Etimologia: D’origen onomatopeic a partir de l’expressió per cridar-los, segle XIV.

gos m. ‎(plural gossos, femení gossa)

1. Mamífer de la família dels cànids (Canis lupus familiaris), domesticat, subespècie del llop gris, d'olfacte molt desenvolupat i en general obedient al seu amo.
2. (valencià, tortosí) Peresa, peresós.

• ca, cus, quisso

• gossera
• gosset

• fer el gos = ser mandrós (col·loquial)
• avenir-se com el gos i el gat = barallar-se
• ésser el gos de l'amo = seguir algú i obeir-lo sense qüestionament
• ser fidel com un gos = ser molt fidel
• lligar els gossos amb llonganisses = ser molt ric
• viure com un gos = viure malament
• ser un gos = retopar i parlar malament a la gent

gos

1. (balear, alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de gosar.

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot