escopir

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əs.kuˈpi/ⓘ
	balear /əs.koˈpi/, /əs.kuˈpi/
Occidental:	nord-occidental /es.koˈpi/, /es.kuˈpi/
	valencià /es.koˈpiɾ/, /es.kuˈpi/
Informal:	nord-occidental /as.koˈpi/, valencià /as.koˈpiɾ/

• Rimes: -i(ɾ)
• Homòfon: escopí
• Etimologia: Del llatí *exconspŭĕre, segle XII, de spuĕre ‎(«escopir»).

escopir intr., trans.

1. Expulsar alguna cosa de la boca, especialment saliva.

   No escupis els pinyols a terra, porc!

2. Per extensió i metafòricament, llançar amb força alguna cosa.

   La metralladora no parava d’escopir bales a tot allò que es movia.

3. Per extensió i metafòricament, insultar, maleir, amenaçar o dir qualsevol altra cosa de forma agressiva o negativa.

   El borratxo escopia renecs cada cop que ensopegava contra el terra.

4. En general, expulsar, en especial quan es refereix a líquids.

   La bomba escopia amb esma l'aigua de la sentina.

5. Evitar que alguna cosa penetri en algun lloc, en especial referit a líquids.

   Aquest vernís no escup l'aigua tan bé com m'asseguraven.

Paradigmes de flexió: escupo, escup, escopim

• [1] escopinar, expectorar, esputar, escarratxar (en alguerès).
• [2] disparar, llançar, tirar
• [3] blasfemar, maleir, insultar, renegar
• [4] brollar, rajar
• [5] impermeabilitzar, repel·lir

• Síl·labes: es·co·pir (3)
• Heterograma de 7 lletres (ceioprs)
• Anagrames: escorpi, escorpí, Escorpí, preciós

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /eskuˈpi/

escopir

1. escopir