erre

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (nom) oriental /ˈe.rə/, occidental /ˈe.re/

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (verb) oriental /ˈɛ.rə/, occidental /ˈɛ.re/

erre f. ‎(plural erres)

1. (valencià) Forma alternativa de erra.

erre

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de errar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb errar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb errar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb errar.

• [1] erro, erri, err
• [2,3] erri, erro
• [4] erri

• Síl·labes: er·re (2)
• Isograma de 2 lletres × 2 (4)
• Anagrames: erer, rere

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈe.re/
• Rimes: -ere

erre f. ‎(plural erres)

1. erra, erre

• Síl·labes: e·rre (2)
• Isograma de 2 lletres × 2 (4)

• Pronúncia: /ɛʁ/

erre m. ‎(plural erres)

1. erra, erre

• Pronúncia^ⓘ: /ˈɛr.re/

erre m. f. ‎(plural invariable)

1. erra, erre

• Síl·labes: èr·re (2)
• Isograma de 2 lletres × 2 (4)