enxaneta

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əɲ.ʃəˈnɛ.tə/, occidental /eɲ.t͡ʃaˈne.ta/
• Rimes: -ɛta
• Etimologia: Incerta, segle XIX. S’ha proposat:

1) De l’occità *enjaneta, diminutiu de engana ‎(«fletxa»).

2) De genet, de l’àrab andalusí, pel fet que cavalca sobre l’aixecador.

3) De angeleta, diminutiu de Àngela, pel seu origen en el ball de valencians representant figures religioses, en aquest cas l’Assumpció de la Mare de Déu.

enxaneta m. f. ‎(plural enxanetes)

1. (argot casteller) Casteller que corona un castell humà.

Originalment de gènere femení, actualment s’usa amb doble gènere.

• aleta

• Castellers: baix, segon, terç, quart, quint, sisè, setè, dos, aixecador, enxaneta

• Síl·labes: en·xa·ne·ta (4)

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• L’ala de l’àngel (a propòsit del mot enxaneta), Joan Brugués i Clariana, Revista Castells, 2014.