crin

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈkɾin/
• Rimes: -in
• Etimologia: Del llatí crīne(m), acusatiu de crīnis ‎(«cabell»), segle XV.

crin m. o f. ‎(plural crins)

1. Pèl aspre del bescoll i la cua de certs animals, especialment cavalls.

• clin

• crina, crinera

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB