carina
Potser volíeu: Carina
Català
[modifica]Verb
[modifica]carina
- Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de carinar.
- Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb carinar.
Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: ca·ri·na (3)
Llatí
[modifica]- Pronúncia(i): /kaˈriː.na/
- Etimologia: Del protoindoeuropeu *ḱerh₂-.
Nom
[modifica]carīna f. (genitiu carīnae)
Declinació
[modifica]| Cas | Singular | Plural |
|---|---|---|
| Nominatiu | carīna | carīnae |
| Vocatiu | carīna | carīnae |
| Acusatiu | carīnam | carīnās |
| Genitiu | carīnae | carīnārum |
| Datiu | carīnae | carīnīs |
| Ablatiu | carīnā | carīnīs |