casares

casares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de casar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb casar.

• Síl·labes: ca·sa·res (3)
• Anagrames: assecar, casar-se, cassaré, secaràs

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /kaˈsa.ɾes/, meridional /kaˈsa.ɾeh/

Americà: alt /k(a)ˈsa.ɾes/, baix /kaˈsa.ɾeh/, austral /kaˈsa.ɾes/

• Rimes: -aɾes

casares m. pl.

1. forma plural de casar