culter
Llatí
[modifica]- Pronúncia(i): /ˈkʊɫ.tɛr/
- Etimologia: Del protoindoeuropeu *(s)kel-1 («tallar»).
Nom
[modifica]culter m. (genitiu cultrī)
Declinació
[modifica]| Cas | Singular | Plural |
|---|---|---|
| Nominatiu | culter | cultrī |
| Vocatiu | culter | cultrī |
| Acusatiu | cultrum | cultrōs |
| Genitiu | cultrī | cultrōrum |
| Datiu | cultrō | cultrīs |
| Ablatiu | cultrō | cultrīs |
Vegeu també
[modifica]- Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.923-927