blanc

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈbɫaŋ/, balear /ˈbɫaŋk/
Occidental:	nord-occidental /ˈbɫaŋ/
	valencià /ˈbɫaŋk/, /ˈbɫaŋ/ⓘ

• Rimes: -aŋk
• Etimologia: Del fràncic *blank, del protogermànic *blankaz ‎(«brillant»), segle XII.

blanc m. ‎(plural blancs)

1. Color que emet o reflecteix la màxima llum visible per als humans. En els colors d'addició el blanc es forma per la unió dels tres colors bàsics d'addició; en els colors de subtracció es forma per l'absència de tots els altres colors.
2. Objectiu al qual s'intenta fer punteria.
3. Persona que pertany a la població blanca.
4. Durant la Revolució Russa, seguidor de l'exèrcit blanc.

• alablanc, barbablanc, cabellblanc, capblanc, carablanc, cellablanc, cuablanc, gorjablanc, pèl-blanc
• aresblanc
• blancall, blancalló
• blancor, blancúria
• blanqueig, blanquejador, blanquejant, blanquejar, blanquejat
• blanquer, blanqueria
• blanquí, blanquinós
• emblancar
• emblanquidor, emblanquiment, emblanquir
• emblanquinada, emblanquinador, emblanquinament, emblanquinar, emblanquinat
• esblanqueïment, esblanqueir, esblanqueït

• blanc de l'ull
• quedar-se en blanc = no recordar res en una situació de pressió
• signar en blanc = confiar plenament
• blanc trencat

blanc m. ‎(femení blanca, plural masculí blancs, plural femení blanques)

1. Qualitat de blanc.
2. Relatiu a la població de pell clara lleugerament rosada pròpia de la majoria d'Europa i d'altres territoris amb població originària d'Europa.
3. Durant la Revolució Russa, pertanyent o relatiu a l'exèrcit blanc.
4. Referit a un ésser viu, especialment a una persona i a la seva cara, que el seu color ha perdut vivor, ha empal·lidit.

   Amb la malaltia tenia la cara blanca.

• alb

• arma blanca
• bandera blanca = símbol de rendició o parlament
• bàlsam blanc
• exèrcit blanc = aquell que durant la Revolució Russa donava suport a la monarquia tsarista
• morera blanca
• quedar-se sense blanca = sense diners
• cabellblanc, pèl-blanc

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

blanc m. ‎(femení blanche, plural masculí blancs, plural femení blanches)

1. Blanc

• homme blanc
• mûrier blanc

En podeu trobar més informació en els projectes germans de Wikimedia:
	Viquipèdia

blanc m. ‎(femení blanche, plural masculí blancs, plural femení blanques)

1. blanc

• meurier blanc

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈblank/
• Àudio: Bearn ^ⓘ

blanc m. ‎(femení blanca, plural masculí blancs o blanqui [aranès], plural femení blancas o blanques [aranès])

1. blanc

• penitent blanc
• vaissa blanca

blanc m. ‎(plural blancs o blanqui [aranès])

1. blanc