birra

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈbi.rə/, occidental /ˈbi.ra/
• Etimologia: Del francès bière o de l'italià birra. Usat a Menorca des del segle XIX,^[1] se'n va estendre l’ús a final del segle XX.

birra f. ‎(plural birres)

1. (col·loquial) cervesa

   «Anàvem ben preparats: dos sacs de fems plens de birres, una ràdio amb lector de compacts on sonaven des del Poveda, Rufus Wainwright, Young Criminals Starvation League, Thelonius Monk, Chico Buarque a d'altres que no coneixia.» (Biel Mesquida, Acrollam, 2008)

• Síl·labes: bir·ra (2)
• Anagrames: arbri, arbrí, arrib ^(revers), barri, Barri, barrí

• Obres de referència: DIEC, DNV, DCVB

• Pronúncia^ⓘ: /ˈbir.ra/
• Etimologia: De l'alemany Bier, de l'alt alemany mitjà bier, de l'alt alemany antic bior, del protogermànic occidental *beuʀ, del protogermànic *beuzą, del protoindoeuropeu *bʰews- o *bheus-, segle XVI.

birra f. ‎(plural birre)

1. cervesa

• cervogia (literari, poètic)

• birrofilo

• Síl·labes: bìr·ra (2)

• Per a més informació vegeu l'entrada al Treccani sobre birra