baldufa

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /bəɫˈdu.fə/, occidental /baɫˈdu.fa/
• Rimes: -ufa
• Etimologia: D’origen incert, segle XIV. Possiblement preromà relacionat amb balda ‎(«picaport»), balder ‎(«que es mou lliurement»), l’antic bald ‎(«alegre, ràpid») o butllofa ‎(«figuradament, botinflat»). Cognat de l’occità baudufo.

baldufa f. ‎(plural baldufes)

1. Joguina en forma de pera que es fa giravoltar amb l’ajut d’un cordill enrotllat.
2. (peixos) melva

• trompa

• Aragonès: galdufa
• Sard: bardufa, badrufa

• Síl·labes: bal·du·fa (3)

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DECat, Optimot