burla

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈbur.ɫə/, occidental /ˈbuɾ.ɫa/
• Etimologia: Del llatí burra ‎(«cosa sense sentit, minúcia»), o bé d’origen preromà desconegut, segle XIV.

burla f. ‎(plural burles)

1. Acció de burlar-se
2. (valencià) llufa, càguila

• mofa, befa

burla

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de burlar-se.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb burlar-se.

• Síl·labes: bur·la (2)

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

• Pronúncia^ⓘ: /ˈbur.la/
• Etimologia: Del llatí burra.

burla f. ‎(plural burle)

1. burla

• Síl·labes: bùr·la (2)