anhel

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əˈnɛɫ/, occidental /aˈnɛɫ/
• Rimes: -ɛl
• Etimologia: Del verb anhelar, segle XIX.

anhel m. ‎(plural anhels)

1. Desig fervorós.

   «Les coses / elementals i clares que em commouen: / uns sentiments, uns anhels, uns neguits.» (Miquel Martí i Pol, Estimada Marta)

• deler

anhel

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de anhelar.

• Síl·labes: an·hel (2)
• Anagrama: halen

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot