abat

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əˈβat/^ⓘ, occidental /aˈbat/
• Rimes: -at
• Etimologia: Del llatí abbāte(m), acusatiu de abbās, del grec bizantí bíblic ἀββᾶς ‎(abbâs), de l'arameu אבא ‎(’abbā, «pare»).

abat m. ‎(plural abats, femení abadessa)

1. Màxim càrrec eclesiàstic en una abadia.
2. rector (en algunes parròquies)

• abadal

abat

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de abatre.

   Forma amb desinència zero valenciana i baleàrica: [Jo] abato, abat o abati.

2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de abatre.

   [Ell/ella/vostè] abat.

3. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb abatre.

   [Tu] abat

• Síl·labes: a·bat (2)
• Anagrames: bata, batà, taba ^(revers), tabà

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

abat anim.

1. abat

• abade

Nom comú animat en consonant Cas Indefinit Singular Plural Absolutiu abat abata abatak Ergatiu abatek abatak abatek Datiu abati abatari abatei Genitiu abaten abataren abaten Comitatiu abatekin abatarekin abatekin Benefactiu abatentzat abatarentzat abatentzat Instrumental abatez abataz abatez Partitiu abatik - - Prolatiu abattzat - - Causal abatengatik abatarengatik abatengatik Locatius Inessiu abatengan abatarengan abatengan Ablatiu abatengandik abatarengandik abatengandik Al·latiu abatengana abatarengana abatengana Terminatiu abatenganaino abatarenganaino abatenganaino Al·l. direcional abatenganantz abatarenganantz abatenganantz Gen. locatiu abatenganako abatarenganako abatenganako

• Pronúncia: /aˈba/

abat m. ‎(plural abats)

1. matança
2. tala
3. (bowling) ple

• fauchage

• abat. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 octubre 2014].

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /aˈbat/
• Etimologia: Del llatí abbāte(m), acusatiu de abbās.

abat m. ‎(plural abats, femení abadessa)

1. abat