mortificar

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /mur.ti.fiˈka/
	balear /moɾ.ti.fiˈka/, /mur.ti.fiˈka/
Occidental:	nord-occidental /mor.ti.fiˈka/
	valencià /moɾ.ti.fiˈkaɾ/, /moɾ.ti.fiˈka/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: mortificà
• Etimologia: Del llatí mortificare, de mortem i el sufix -ficare, «fer mortífer», segle XIV.

mortificar trans.

1. Llevar la vitalitat natural o disminuir el vigor o activitat d'alguna part del cos.
2. (també pronominal) Refrenar les passions castigant el cos i reprimint la voluntat.
3. Afligir, disgustar, causar pena o molèstia.

Paradigmes de flexió: mortifico, mortifica, mortifiquem

• empipar, emprenyar, enfadar, enfurismar, enutjar, fastiguejar, incomodar, indignar, irritar, molestar, ofendre
• amoïnar, avorrir, cansar, carregar, desplaure, destorbar, disgustar, empipar, empixonar, emprenyar, enfadar, enfastidir, enrabiar, enutjar, fastiguejar, importunar, incomodar, indignar, molestar, vexar
• assotar, calcigar, castigar, crucificar, deixuplinar, ferir, lacerar, macerar, molestar

• mortificació

• Síl·labes: mor·ti·fi·car (4)

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: mortificar