mesa

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (nom 1) oriental /ˈme.zə/, occidental /ˈme.za/

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (nom 2, verb)

Oriental:	central /ˈmɛ.zə/
	balear /ˈmə.zə/, /ˈmɛ.zə/
Occidental:	/ˈme.za/

• Rimes: -ɛza
• Etimologia: [1] Del castellà mesa, segle XIX.
• Etimologia: [2] Del participi de metre ‎(literalment «acte de posar»).

mesa f. ‎(plural meses)

1. Taula de l’altar.
2. Conjunt de persones que presideixen i dirigeixen una assemblea, una corporació.

   Mesa electoral, mesa de contractació

mesa f. ‎(plural meses)

1. (empordanès) Estesa de carbó cuit una vegada es desfà la pila.
2. (botànica) brotada
3. Tina d’adoberia per a la fabricació de cuirs.

mesa

1. Participi femení singular del verb metre.

mesa

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de mesar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb mesar.

• Síl·labes: me·sa (2)
• Anagrames: ames, amés, esma, same, sema

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ˈme.sa/

Americà: alt /ˈme.s(a)/, baix /ˈme.sa/

• Rimes: -esa
• Etimologia: Del llatí mensa.

mesa f. ‎(plural mesas)

1. taula
2. mesa (de l’altar)
3. mesa (d’una assemblea)
4. altiplà
5. (bowling) zona de plantada

• Síl·labes: me·sa (2)

• Pronúncia: /ˈme.sɐ/
• Etimologia: Del llatí mēnsa.

mesa f. ‎(plural mesas)

1. taula
2. mesa (d'una assemblea)