mato

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈma.tu/
	balear /ˈma.to/, /ˈma.tu/
Occidental:	/ˈma.to/

• Rimes: -ato

mato

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de matar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb matar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb matar.

• Síl·labes: ma·to (2)
• Anagrames: amot ^(alfagrama), àtom, toma, tomà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ˈma.to/

Americà: alt /ˈma.t(o)/, baix /ˈma.to/

• Rimes: -ato
• Etimologia: (pendent)

mato m. ‎(plural matos)

1. matoll

• matorral

mato

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb matar

• Síl·labes: ma·to (2)
• Anagrames: mota, tamo, toma, tomá

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre mato