murus

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈmuː.rʊs/
• Etimologia: Del protoindoeuropeu *mei- ‎(«fixar, fortificar»).

mūrus m. ‎(genitiu mūrī)

1. paret

   «sanctae res, veluti muri et portae, quodammodo divini juris sunt,» (^[1])

   Les coses santes, com les parets i les portes, són d'alguna manera correctes per als deus.

2. mur, muralla, protecció

   «muri urbis» (^[2])

   les muralles de la ciutat

• Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.709