via

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈbi.ə/ⓘ, balear /ˈvi.ə/
Occidental:	nord-occidental /ˈbi.a/
	valencià /ˈvi.a/, /ˈbi.a/

• Rimes: -ia
• Etimologia: Del llatí via ‎(«camí o carrer»), segle XII.

via f. ‎(plural vies)

1. rail
2. Nom genèric per a camí o carrer.

• fer via

• aviar

via

1. Apressament a algú perquè surti d’allà on es troba.

via

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de viar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb viar.

• Síl·labes: vi·a (2)
• Anagrames: avi, iva, Iva, vai

• Pronúncia: /ˈviːə/, /ˈvaɪə/

via ‎(plural vias o viae)

1. via, especialment de l'antiga Roma

• via. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 juny 2014].

• Pronúncia^ⓘ: /ˈviː.a/

via f. ‎(plural vie)

1. carrer
2. camí, sender
3. (figuradament) via, canal, mitjà

• dare il via - donar el tret de sortida

via

1. fora

• andare via - anar-se'n
• dare via - donar, regalar
• mandare via - fer fora, acomiadar
• tirare via - fer via

via

1. vinga!
2. fora!

• Síl·labes: vì·a (2)

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈwɪ.a/
• Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea voiḱ-.

via f. ‎(genitiu viae)

1. carrer
2. camí, drecera
3. manera

1a declinació -a, -ae

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	via	viae
Vocatiu	via	viae
Acusatiu	viam	viās
Genitiu	viae	viārum
Datiu	viae	viīs
Ablatiu	viā	viīs

• bivium
• triviālis