prendre

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈpɛn.dɾə/ⓘ
	balear /ˈpən.dɾə/, /ˈpɛn.dɾə/
	alguerès /ˈpɾen.dɾa/
Occidental:	/ˈpen.dɾe/

• Rimes: -ɛndɾe

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (hipercorrecció) oriental /ˈpɾɛn.dɾə/, occidental /ˈpɾen.dɾe/
• Etimologia: Del llatí vulgar *prēndere, del clàssic prehendere, format pel prefix prae ‎(«anteriorment») i l’arrel *hendō ‎(«agafar fortament»), segle XI.

prendre trans., intr., pron. ‎(pronominal prendre's)

1. (transitiu) Apoderar-se d'alguna cosa abans que altres, que també la desitgen, se la quedin.
2. (transitiu) Agafar una cosa sense permís del seu propietari.
3. (transitiu) Agafar alguna cosa, proveir-se'n.
4. (transitiu) Ingerir (un aliment, una beguda, un medicament, un verí...).
5. (transitiu, esports de pilota) Aconseguir, un jugador o un equip, el control d'una pilota, una bola o un disc que estava en possessió de l'adversari o l'equip adversari.

Paradigmes de flexió: prenc, pren, prenem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /ə/, /e/

En les formes que mantenen el radical prendr- (infinitiu, futur i condicional) la primera erra és generalment muda, excepte en algun parlar que emmudeix la segona (Alacant, Palma, l’Alguer) o cap (Perpinyà).

• agafar, subjectar, emportar
• llevar
• (esports) robar

• desprendre
• emprendre
• malprendre
• prenador

• Síl·labes: pren·dre (2)

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• prendre. Diccionari general de l'esport. Informació cedida per TERMCAT.

prendre

1. prendre
2. enfrontar-se, atacar

• Obres de referència: DCVB, Faraudo

• Pronúncia: /pʁɑ̃dʁ(ə)/ àudio ^ⓘ
• Etimologia: Del llatí prehendere.

prendre

1. prendre
2. (waterpolo, futbol) blocar

• bloquer, capter

• prendre. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 octubre 2014].