ironia

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /i.ɾuˈni.ə/ⓘ
	balear /i.ɾoˈni.ə/, /i.ɾuˈni.ə/
Occidental:	/i.ɾoˈni.a/

• Rimes: -ia
• Etimologia: Del llatí ironīa, del grec antic εἰρωνεία ‎(eirōneía).

ironia f. ‎(plural ironies)

1. Dir el contrari d’allò que es pensa de manera que l'oient entén que es tracta d'una burla o d'una crítica indirecta.
2. En filosofia, mètode per trobar la veritat fent preguntes que fingeixen ignorància per part del qui les fa amb l'objectiu d'obligar l'interlocutor a expressar el seu punt de vista raonat sobre el tema.

• Síl·labes: i·ro·ni·a (4)

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /iː.roːˈniː.a/
• Etimologia: Del grec εἰρωνεία ‎(eirōneía)

īrōnīa f. ‎(genitiu īrōnīae)

1. ironia