golfa

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈɡoɫ.fə/, occidental /ˈɡoɫ.fa/
• Etimologia: Del català antic algorfa, de l'àrab الْغُرْفَة ‎(al-ḡurfa, «la cambra de dalt»), segle XIV.

golfa f. ‎(plural golfes)

1. (sovint en plural) Part més alta d'una casa sota la teulada amb funció d'aïllament tèrmic i aprofitada per rebost o mals endreços.

• algorfa (antic, mallorquí), angorfa (tortosí), argolfa, esgorfa (nord-occidental)
• cambra (valencià), falsa (valencià), andana (valencià)
• porxo (balear), perxe (Solsonès, Noguera, Segrià, Maestrat)
• graner (septentrional)
• sofieto (alguerès)

• Síl·labes: gol·fa (2)
• Anagrama: galfó

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Petit Atles Lingüístic del Domini Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ˈɡol.fa/

Americà: alt /ˈɡol.f(a)/, baix /ˈɡol.fa/

• Rimes: -olfa

golfa f. ‎(plural golfas)

1. forma femenina de golfo