mode
Català
[modifica]Nom
[modifica]mode m. (plural modes)
- Manera d'operar, de funcionar.
- «Tenia la bateria en mode estalvi i no sabia quant duraria, de manera que com més aviat ens poséssim a resoldre els imprescindibles, més aviat em podria posar a carregar.» (Carme Ferrando i Callís, Visites a Bibury, 2019)
- (dret) Circumstància en què es presenta un acte jurídic.
- «La LC, que considera la usucapió com a mode d'adquisició del cens, parla de la quasipossessió del cens per designar la posició jurídica de qui percep les pensions per aquest concepte.» (Esteve, Adolfo Lucas, Drets reals limitats i Registre de la Propietat, 2014)
- (gramàtica) Manera de conjugar els temps verbals tenint en compte l'actitud del parlant o si el verb es considera un fet possible.
- «La llengua es val del mode subjuntiu per a assenyalar el fet de la subordinació.» (Antoni M. Badia i Margarit, Llengua i cultura als països catalans)
- (etnolingüística) Relació existencial entre l'ésser humà i el món tal com es manifesta en la literatura popular.
- «Aquest model ... afegeix un nou mode: el prodigiós.» (Carme Oriol, Aproximació a la rondallística de Joan Amades: catalogació i fonts)
Traduccions
[modifica]Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: mo·de (2)
Vegeu també
[modifica]Francès
[modifica]Nom
[modifica]mode f. (plural modes)
- manera
- Chacun vit à sa mode.
- Cadascú viu a la seva manera.
- costum, tradició, moda
- «Ma sœur était très gourmande et un peu poitrinaire… Le médecin l’avait mise au régime de l’huile de foie de morue —c’était la mode alors—, une cuillerée à bouche tous les matins…» (Octave Mirbeau, Contes cruels)
- Ma germana era molt menjadora i una mica mamelluda...El metge l'havia posat a dieta d'oli de fetge de bacallà, era el costum en aquell temps, una cullerada a la boca cada matí...
- moda, tendència, estil
- «Les jeunes filles relèvent leurs cheveux à la mode la plus nouvelle.» (Hippolyte Taine, Voyage en Italie, volum 2, 1866)
- Les noies es pentinen els cabells cap amunt, seguint la moda més actual.
- moda, confecció
- «La femme a l’air comme il faut, elle travaille dans les modes et lui dans les appareils électriques.» (Léon Frapié, Le tyran, dans Les contes de la maternelle, ed. Self, 1945, p. 124)
- La dona fa goig, ella treballa en el sector de la moda i ell en el dels electrodomèstics.
Sinònims
[modifica]Derivats
[modifica]Nom
[modifica]mode m. (plural modes)
- forma, manera
- Les modes de la pensées. ― Les formes de pensament.
- mètode, manera
- «Dans la même tombe, les deux modes de sépulture sont représentés, l’inhumation et la crémation.» (Michel Kaplan, Nicolas Richer, Le Monde grec, Éditions Bréal, 1995, p. 35)
- En la mateixa tomba, són representats els dos mètodes de sepultura: la inhumació i la cremació.
- mode, tècnica, manera
- «Ainsi la culture badarienne, installée principalement en Moyenne-Égypte, pratiquait un mode de subsistance mixte, où l'économie de prédation jouait encore un rôle important.» (Sophie Desplancques, « Que sais-je ? » n° 24 : L'Égypte ancienne, 2016, cap. 2, §. 2)
- Així, la cultura badariana, pertanyent principalment a l'Egipte Mitjà, practicava un mode de subsistència mixte, en què l'economia basada en la caça encara tenia un paper important.
- (gramàtica) mode
- À quel mode doit-on conjuguer ce verbe ?
- En quin mode hem de conjugar aquest verb?
- (música) escala
- Mode majeur et mode mineur.
- Escala major i escala menor.
- (estadística) moda
- Le mode, la moyenne et la médiane ne coïncident pas forcément.
- La moda, la mitjana i la mediana no sempre coincideixen.
Sinònims
[modifica]Compostos i expressions
[modifica]Llatí
[modifica]- Pronúncia(i): /ˈmɔ.dɛ/
Nom
[modifica]mode
- vocatiu singular de modus