superb

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /suˈpɛrp/
• Etimologia: Del llatí superbus, segle XVI. Doblet del patrimonial soberg.

superb m. ‎(femení superba, plural masculí superbs, plural femení superbes)

1. Persona que habitualment té actitud de supèrbia.
2. De gran esplendor per la seva bellesa o per les dimensions.

• cregut, altiu, arrogant
• magnífic, esplèndid, imponent

• modest, humil, senzill

• ensuperbir

• Síl·labes: su·perb (2)
• Heterograma de 6 lletres (beprsu)

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

• Pronúncia: /sjuːˈpɜːb/, /suːˈpɜːb/ àudio (EUA) ^ⓘ

superb ‎(comparatiu superber, superlatiu superbest)

1. magnífic, excel·lent

• Diccionari Anglès-Català de Codi Obert (DACCO)