pasto

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈpas.tu/
	balear /ˈpas.to/, /ˈpas.tu/
Occidental:	/ˈpas.to/

pasto

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de pastar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb pastar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb pastar.

• Síl·labes: pas·to (2)
• Anagrames: apost, optàs, poats, posat, posta, sopat, tapos, topàs

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈpas.to/, meridional /ˈpah.to/

Americà: alt /ˈpas.t(o)/, baix /ˈpah.to/

• Rimes: -asto
• Etimologia: Del llatí pastus [1].
• Etimologia: De Pasto [2].
• Etimologia: De l'anglès Pashto, del paixtu پښتو‎ [3].

pasto m. ‎(plural pastos)

1. pastura
2. past

   El pueblo fue pasto de las llamas

   El poble va ser past de les flames.

3. (Argentina, Colòmbia, Mèxic, Uruguai) gespa

• (pastura) pastura
• (gespa) césped

pasto m. ‎(plural pastos)

1. pasto (ètnia indígena americana)

pasto m. ‎(només en singular)

1. paixtu (llengua)

• pastún

pasto

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb pastar

• Síl·labes: pas·to (2)
• Anagrames: aptos, optas, optás, patos, posta, potas, potás, topas, topás

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre pasto

• Pronúncia^ⓘ: /ˈpa.sto/

pasto m. ‎(plural pasti)

1. àpat
2. menjar

• Síl·labes: pà·sto (2)

• Pronúncia: /ˈpas.tɔ/

pasto f.

1. vocatiu singular de pasta

• Síl·labes: pas·to (2)