octroyer
Francès
- Pronúncia: /ɔk.tʁwaˈje/
- Etimologia: Existent en francès antic amb la forma otroiier, derivat del llatí auctōrāre.
Verb
octroyer
Conjugació
Presenta la irregularitat d'alternar la y amb la i en algunes formes verbals.
| 1a conjugació - irregular | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| infinitiu | octroyer | gerundi | octroyant | |||
| auxiliar | avoir | participi | octroyé | |||
| INDICATIU | je | tu | il | nous | vous | ils |
| present | octroie | octroies | octroie | octroyons | octroyez | octroient |
| imperfet | octroyais | octroyais | octroyait | octroyions | octroyiez | octroyaient |
| passat remot | octroyai | octroyas | octroyea | octroyâmes | octroyâtes | octroyèrent |
| futur | octroierai | octroieras | octroiera | octroierons | octroierez | octroieront |
| CONDICIONAL | octroierais | octroierais | octroerait | octroierions | octroieriez | octroieriont |
| SUBJUNTIU | ||||||
| present | octroie | octroies | octroie | octroyions | octroyiez | octroient |
| imperfet | octroyasse | octroyasses | octroyât | octroyassions | octroyassiez | octroyassent |
| IMPERATIU | octroie | octroie | octroyons | octroyez | ||
Vegeu també
- Entrada «octroyer» al Trésor de la langue française informatisé (TLFi).