decerno

La versió per a impressora ja no és compatible i pot tenir errors de representació. Actualitzeu les adreces d'interès del navegador i utilitzeu la funció d'impressió per defecte del navegador.

Llatí

Pronúncia⁽ⁱ⁾: /deːˈkɛr.noː/
Etimologia: Del prefix de- i ‎cernō.

Verb

dēcernō ‎(1a present^?), dēcernis ‎(2a present), dēcernere ‎(infinitiu), dēcrēvī ‎(perfet), dēcrētum ‎(supí)

decidir, jo decideixo
«Mihi relicuam aetatem a re publica procul habendam decrevi.» (Sal·lusti, Coniuratio Catilinae, 4)
He decidit passar la resta de la meva vida lluny de la política.
lluitar, combatre
«De salute reipublicae decernere.» (Ciceró, Epistulae ad Atticum VIII, 5, 2)
Combatre pel bé de la república.
emetre, enviar
«Rem dubiam decrevit vox opportune emissa.» (Titus Livi, Ab Urbe condita V, 55)
Una paraula emesa oportunament acabà amb els dubtes.
decretar, jo decreto
Decernitur de salutate reipublicae.
S'ha decretat la salvació de la república.

Derivats