clatell: diferència entre les revisions

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /kɫəˈteʎ/, occidental /kɫaˈteʎ/
• Rimes: -eʎ
• Etimologia: De clotell per assimilació, diminutiu de clot, segle XIX.

clatell m. ‎(plural clatells)

1. Part del coll que està al darrere.
2. Nuca de les persones.

• Clatell d'estelles o tenir molta llana al clatell: vulgarment, llanut, en el sentit de ximple.
• Gros de clatell: l'animal que té el bescoll gros i doble.
• Rapat de clatell: aquell qui el porta pelat i descobert.
• Tallar el clatell: matar mitjançant una ferida en el clatell.
• Treure la llana o arrugues del clatell: metafòricament, instruir, fer perdre la rudesa.
• Tenir els ulls al clatell.: familiarment, no advertir allò que es té al davant.

• clatellada, clatellejar, clatellera, clatellot, clatellut

• Part del coll: bescoll, clotell

Plantilla:inici

• Alemany: Nacken ^(de)
• Anglès: nape ^(en)
• Castellà: cogote ^(es), colodrillo ^(es), nuca ^(es)
• Eslovac: zátylok ^(sk) m.

Plantilla:mig

• Francès: nuque ^(fr)
• Italià: nuca ^(it)
• Llatí: cervix ^(la)
• Polonès: kark ^(pl)

Plantilla:final

Plantilla:inici

• Castellà: cervigudo ^(es)
• Francès: animal qui a une grosse nuque

Plantilla:mig

• Italià: di grossa nuca
• Llatí: animal crassa et obesa cervice

Plantilla:final

Plantilla:inici

• Castellà: descogotado ^(es)
• Francès: qui a l'occiput pelé

Plantilla:mig

• Italià: di nuca pelata, rapa
• Llatí: detecto et raso occipite incedens

Plantilla:final

Plantilla:inici

• Castellà: acogotar ^(es), acocotar ^(es)
• Francès: tuer en frappant à la nuque

Plantilla:mig

• Italià: tagliare la nuca
• Llatí: ictu occipiti impacto interficere

Plantilla:final

Plantilla:inici

• Castellà: desasnar ^(es), aguzar ^(es), despavilar ^(es)

Plantilla:mig

• Llatí: stimulo ^(la)

Plantilla:final

Plantilla:inici

• Castellà: tener los ojos en el colodrillo o telarañas en los ojos

Plantilla:mig

• Llatí: in meridiana luce caecutirae

Plantilla:final

• Obres de referència: DIEC, GDLC
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864. (p. 368)