altiu

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əɫˈtiw/, occidental /aɫˈtiw/
• Rimes: -iw
• Etimologia: Del llatí altivus, segle XIV.

altiu m. ‎(femení altiva, plural masculí altius, plural femení altives)

1. El qui tracta els altres amb menyspreu perquè es creu superior a ells.

• superb, arrogant

• humil, senzill

• altivitat

altiu

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de altivar.

• Síl·labes: al·tiu (2)
• Anagrames: lituà, lútia, tauli, taulí, túlia

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB